La veu de l'experiència (I)

Albert, voluntari 2011

Estudiant d'industrials, l'estiu del 2011 va anar a la Índia amb el projecte d'Amics de Mumbai. Diu que és fatal amb els noms i té mala memòria. En canvi, aquell estiu de fa tres anys el té gravat al cervell per sempre i és capaç de recordar una cinquantena de noms impronunciables de criatures. Aquí explica el perquè de tot plegat!

Què és el projecte? 

El projecte consisteix en un intercanvi d'idees, coneixements i punts de vista amb els nens i nenes dels centres. Per fer-ho, els voluntaris convivim (igual que ho fareu vosaltres) amb ells les 24 hores. Per tant, realitzareu totes les seves activitats rutinàries del dia a dia (menjar, netejar, ballar,...)

Què significa per tu?

Us podria explicar mil coses que em van sorprendre, però potser el més rellevant per a mi van ser les relacions humanes. La Maite, la Maria i jo, com els voluntaris de cada any, no ens coneixiíem gaire abans de marxar. La relació de l'equip és semblant a una muntanya russa, hi ha moments molt intensos (tant de pura felicitat, com de tristesa, discussions o fer-se molt de costat). Una cosa però és segura, si es treballa units la experiència resulta increïble. Quan vaig tornar coneixia a la Maite i la Maria millor que la majoria dels meus amics.
Al nostre any vivíem amb 28 nens i 19 nenes. Com us podeu imiaginar ens vam haver d'esforçar perquè els "teatres en anglès" no es convertissin en batalles campals. No és una tasca fàcil, però és enormement agraïda.

Amb poc temps t'aprens tots els seus noms (i mireu que jo sóc fatal recordant noms, i més en hindi!). Després de les experiències viscudes junts, el vincle emocional que es crea és brutal.