"Estimada Andrea de fa un any", l'experiència de l'Andrea (voluntària 2015)

Ara probablement estaràs ocupada amb el Treball de Final de Grau i les classes, ja rondes la setmana 5 així que els seminaris i les entregues et deuen fer anar de bòlit. En una setmana tens l’entrevista amb Amics de Mumbai, i tot i que li treguis importància davant dels amics, creues els dits i pregues amb forces (tot i que encara no coneguis els deus hindús) perquè tot vagi bé i t’agafin.

Ni t’imagines que en un any reviuràs aquests dos mesos cada dia en mil petit detalls. Les primeres setmanes no seran les més fàcils, però rebràs ajuda de tots els costats. La ONG local us tractarà com a un membre més de la família i els companys, que fins fa dos dies eren uns desconeguts, passaran a ser el pilar d’aquests mesos fora de casa.

Els antics voluntaris ja t’ho han explicat, però tant bon punt trepitgis el primer centre perdràs el teu nom i passaràs a ser “Didi” o “Andra-Di”. Et costarà explicar com una paraula tant petita és tant gran que no et cap dins del pit. A partir d’aquest moment tindràs 20 germans i 23 germanes a l’altra punta del món.

L’entrega dels Oscar està a tocar, però després d’aquests mesos trobaràs a faltar noms com Salman Khan o Kareena Kapoor entre els nominats. Descobriràs que l’experiència no serà només la feina que hi facis, sinó tots els petits detalls que aprendràs i et faran sentir una mica més índia. Com Bollywood, els rickshaws o els Vada pav.

Desaprendràs mil coses per aprendre-les de nou: canviaràs els coberts per la mà dreta, la dutxa de casa per un cubell de plàstic i les sandàlies per la sensació d’anar descalça pel fang.
Però sobretot aprendràs a conviure amb la idea que tens una família i una llar a Mumbai que sempre t’esperaran amb els braços oberts.

"La felicitat d'arriscar-se", l'experiència de l'Ester (voluntària 2015)

Moltes vegades diuen que hi ha trens que passen només una vegada a la vida i t'has d'arriscar i agafar-lo, això és el que em va passar a mi i no podria estar més feliç d'haver-lo agafat. 

Com a estudiant de nutrició tenia ganes de participar en un voluntariat internacional al que pogués aplicar els meus coneixements, vaig acabar una mica per casualitat coneixent el projecte d’educació nutricional, al que participava per primer any Amics de Mumbai, i també d’aquesta manera vaig acabar anant-hi de voluntària.

Vam marxar (jo i la Marta) una mica sense saber què esperar ja que no coneixíem ben bé ni com era el projecte ni que faríem, però amb unes ganes immenses de viure una experiència inoblidable i de donar-ho tot de nosaltres i crec que aquest va ser el que va fer que visquéssim una experiència inoblidable.

Gràcies a Amics de Mumbai i al CCDT he viscut una experiència increïble, he caminat per Slums, en aquests he conegut a gent increïble que m’han obert les portes de casa seva. He treballat amb unes dones que lluiten per poder tirar a la seva família endavant i que cada dia arriben a treballar i et dediquen els somriures més sincers, tot i tenir històries diàries més o menys dures. I estic segura que gràcies a tots ells he après molt més del que jo he pogut ensenyar sobre nutrició.

Dono les gràcies a Amics de Mumbai i a tota la família del CCDT, que ja puc considerar família, per donar-me l’oportunitat de participar en aquest projecte amb ells. Sense ells saber-ho m’han ajudat a conèixer-me més com a persona i a saber a què vull dedicar la meva vida.

Projectes 2017

El nostre és un projecte de voluntariat universitari, ideal per a estudiants que es volen iniciar en cooperació en acció directa a l'Índia. Amics de Mumbai treballa per una ONGd local (CCDT) que lluita per afavorir l'empoderament a tots nivells socials de la població local. Una ONGd índia pels índis. Actualment col·laborem amb 3 projectes diferents dels 25 que té el CCDT: 

• CENTRES D'ADOLESCENTS: En aquest projecte, els voluntaris conviuen en dos centres (un de nens i l'altre de nenes), que acullen a adolescents infectats o afectats pel VIH. La missió principal de l'equip de voluntaris enviats des d'Amics de Mumbai serà reforçar els seus coneixements i estimular-los a través de dinàmiques per afavorir la seva motivació a continuar en els estudis i reforçar les seves carències emocionals, aspectes fonamentals per a aconseguir independitzar-se i tenir un millor futur.

• NUTRICIÓ (pel qual busquem infermers i nutricionistes): Té com a objectiu prevenir i reduir la desnutrició mitjançant la participació de les dones embarassades, mares lactants i nens menors de 2 anys. En aquest projecte vius a Mumbai i durant el dia treballes amb les famílies que es veuen afectades per la problemàtica, aconsellant i fent activitats de difusió i educació nutricional.

• EMPODERAMENT DE JOVES (pel qual busquem educadors socials): L'objectiu d'aquest projecte és donar estratègies i eines per tal de formar i empoderar a joves entre 12 i 21 anys els quals viuen en slums (barris de barraques), de manera que aquests puguin ser capaços de promoure un canvi en la comunitat.

Hem començat el procés de sel·lecció dels voluntaris d'aquest any, si estàs interessat fes-nos arribar el teu CV! T'avisarem per a concretar data per les entrevistes que realitzarem a mitjans de febrer :)

"Petjades d'un estiu a l'Índia", l'experiència d'en Xavi (voluntari 2015)

Em quedo no només amb l'experiència sinó també amb les lliçons apresses. Lliçons que m'acompanyaran d'ara endavant. Lliçons que em varen donar les nenes i nens amb qui vaig tindre el plaer d'acompanyar durant una petita part de la seva infància. Lliçons que vaig rebre d'un lloc tan diferent com és l'Índia i en concret Mumbai.

La influència que tindrà aquesta experiència en la meva vida no la sé, el que sí que sé, del que sí n'estic segur és que dintre de mi radica amb claredat una sensació de voler anar més enllà, de lluitar per aquests nens i nenes que tant m’estimo, de voler lluitar contra totes les injustícies d'aquest món boig. Ara tinc clar que el meu paper com a estudiant, és difondre de la millor manera possible tot allò que vaig veure, explicar les diferències entre allò que nosaltres, els del nord en gaudim i altres, els del sud, que potser ni s'imaginen tindre mai. En definitiva, donar a conèixer la gran i injusta desigualtat que hi ha en el món. Perquè serà donant a conèixer i sensibilitzant a la nostra societat que algun dia es podrà arribar a tindre una societat igualitària, amb les mateixes oportunitats per tothom, amb els mateixos drets. Una societat en què ningú serà oblidat i tothom serà reconegut.