"Estimada Andrea de fa un any", l'experiència de l'Andrea (voluntària 2015)

Ara probablement estaràs ocupada amb el Treball de Final de Grau i les classes, ja rondes la setmana 5 així que els seminaris i les entregues et deuen fer anar de bòlit. En una setmana tens l’entrevista amb Amics de Mumbai, i tot i que li treguis importància davant dels amics, creues els dits i pregues amb forces (tot i que encara no coneguis els deus hindús) perquè tot vagi bé i t’agafin.

Ni t’imagines que en un any reviuràs aquests dos mesos cada dia en mil petit detalls. Les primeres setmanes no seran les més fàcils, però rebràs ajuda de tots els costats. La ONG local us tractarà com a un membre més de la família i els companys, que fins fa dos dies eren uns desconeguts, passaran a ser el pilar d’aquests mesos fora de casa.

Els antics voluntaris ja t’ho han explicat, però tant bon punt trepitgis el primer centre perdràs el teu nom i passaràs a ser “Didi” o “Andra-Di”. Et costarà explicar com una paraula tant petita és tant gran que no et cap dins del pit. A partir d’aquest moment tindràs 20 germans i 23 germanes a l’altra punta del món.

L’entrega dels Oscar està a tocar, però després d’aquests mesos trobaràs a faltar noms com Salman Khan o Kareena Kapoor entre els nominats. Descobriràs que l’experiència no serà només la feina que hi facis, sinó tots els petits detalls que aprendràs i et faran sentir una mica més índia. Com Bollywood, els rickshaws o els Vada pav.

Desaprendràs mil coses per aprendre-les de nou: canviaràs els coberts per la mà dreta, la dutxa de casa per un cubell de plàstic i les sandàlies per la sensació d’anar descalça pel fang.
Però sobretot aprendràs a conviure amb la idea que tens una família i una llar a Mumbai que sempre t’esperaran amb els braços oberts.