Moltes
vegades diuen que hi ha trens que passen només una vegada a la vida
i t'has d'arriscar i agafar-lo, això és el que em va passar a mi i
no podria estar més feliç d'haver-lo agafat.
Com
a estudiant de nutrició tenia ganes de participar en un voluntariat
internacional al que pogués aplicar
els meus coneixements, vaig acabar una mica per casualitat coneixent
el projecte d’educació nutricional, al que participava per primer
any Amics de Mumbai, i també d’aquesta manera vaig acabar
anant-hi de voluntària.
Vam
marxar (jo i la Marta) una mica sense saber què esperar ja
que no
coneixíem ben bé ni com era el projecte ni que faríem, però amb
unes ganes immenses de viure una experiència inoblidable i de
donar-ho tot de nosaltres i crec que aquest va ser el que va fer que
visquéssim una experiència inoblidable.
Gràcies
a Amics de Mumbai i
al CCDT he
viscut una experiència increïble, he caminat per Slums, en
aquests he conegut a gent increïble que m’han obert les portes de
casa seva. He treballat amb unes dones que lluiten per poder tirar a
la seva família endavant i que cada dia arriben a treballar i et
dediquen els somriures més sincers, tot i tenir històries diàries
més o menys dures. I estic segura que gràcies a tots ells he après
molt més del que jo he pogut ensenyar sobre nutrició.
Dono
les gràcies a Amics de Mumbai i
a tota la família del CCDT, que ja puc considerar família, per
donar-me l’oportunitat de participar en aquest projecte amb ells.
Sense ells saber-ho m’han ajudat a conèixer-me més com a persona
i a saber a què vull dedicar la meva vida.
Fantàstica Ester, continua continua cometent riscos com aquest ;)
ResponderEliminar